Christo (1935-2020) i Jeanne-Claude (1935-2009) van ser dos dels artistes més singulars i influents de l'art contemporani internacional. Reconeguts per les seves monumentals intervencions en l'espai públic, van desenvolupar una trajectòria conjunta que va transformar la percepció del paisatge, l'arquitectura i l'entorn urbà a través de projectes efímers d'extraordinària dimensió i força visual.
Nascut a Bulgària, Christo Vladimirov Javacheff es va traslladar a París el 1958, on va conèixer Jeanne-Claude Denat de Guillebon, nascuda a Marroc. A partir de finals dels anys 50, tots dos van començar una col·laboració artística que es prolongaria durant dècades, basada en una concepció lliure de l'art, ajena a les convencions tradicionals i oberta a noves formes d'expressió.
La seva obra es caracteritza per envolgir edificis, monuments i elements del paisatge amb teixits, així com per crear instal·lacions monumentals que transformen temporalment llocs emblemàtics. Entre els seus projectes més destacats figuren The Pont Neuf Wrapped, a París; Wrapped Reichstag, a Berlín; The Gates, a Central Park, Nova York, i The Floating Piers, al llac d'Iseo, Itàlia.
Cada intervenció implicava anys de planificació, una complexa organització tècnica i una estreta col·laboració amb enginyers, arquitectes i especialistes. Tanmateix, les seves obres tenien una natura essencialment temporal: un cop concluita l'intervenció, els materials es retiraven, deixant enrere una experiència visual i emocional irrepetible.
Defensors de la independència artística, van finançar els seus projectes mitjançant la venda de dibuixos preparatoris, collages, maquetes i altres obres relacionades amb les seves intervencions, sense recórrer a patrocinadors ni a finançament públic per realitzar-les.
El llegat de Christo i Jeanne-Claude resideix en la seva capacitat per transformar el quotidià en extraordinari i per establir una relació nova entre art, arquitectura i natura. El seu treball ocupa un lloc fonamental en la història de l'art contemporani per la seva escala, la seva audàcia conceptual i la seva manera única de convertir espais familiars en experiències artístiques col·lectives.
