Josep Guinovart

Josep Guinovart i Bertran (1927–2007) va ser un dels artistes catalans més rellevants de l'avantguarda espanyola de postguerra. Pintor, gravador i escultor, va desenvolupar una obra profundament personal que va ampliar els límits de l'informalisme mitjançant l'ús innovador de materials com fusta cremada, palla, bidons i objectes trobats, integrats en grans acoblaments i murals tridimensionals. El seu treball aborda de manera simbòlica la memòria, la identitat, el paisatge i la crítica social i política.

Format a Barcelona a l'Escola de la Llotja i vinculat al FAD, una beca a París el 1953 va resultar decisiva en la seva evolució artística, on va entrar en contacte amb l'obra d'artistes com Matisse i Miró. En els seus inicis va mantenir una relació propera amb el grup Dau al Set i va ser cofundador del Grup Tahull. A partir de 1957 va abandonar progressivament la figuració per endinsar-se en l'abstracció matèric-simbòlica que definiria el seu llenguatge artístic.

Guinovart va ser un creador extraordinàriament versàtil, treballant en pintura, dibuix, gravat, escultura, escenografia teatral i tapís. La seva obra forma part d'importants col·leccions i museus internacionals, com el Museo Reina Sofía, el Guggenheim i el MACBA.

Al llarg de la seva trajectòria va rebre nombrosos reconeixements, entre ells el Premio Nacional de Artes Plásticas (1982) i la Creu de Sant Jordi (1983). El 1994 es va inaugurar a Agramunt la Fundació Espai Guinovart, un espai dedicat a la preservació i difusió del seu llegat artístic.

Josep Guinovart va morir a Barcelona el 12 de desembre de 2007, deixant una obra fonamental per comprendre l'art contemporani català i espanyol del segle XX.